Els arguments universals d'AKIRA

INTRODUCCIÓ

AKIRA, la pel·lícula manga dirigida per Katsuhiro Otomo l’any 1988, és la responsable de que el manga s’hagi convertit en un fenomen internacional. Abans d’AKIRA ja havia arribat l’animació japonesa al nostre país, amb series com Heidi o Marco, però no era un fenomen de culte per a tantes persones com es avui dia.
Jo mai he estat un gran seguidor del fenomen manga, però com tots els de la meva generació he crescut veient Bola de Drac i el Dr. Slump, i gràcies a això puc observar tots aquests productes japonesos sense prejudicis ni complexes.
En aquest treball no em vull centrar en AKIRA com simplement una adaptació en animació d’un còmic, un simple fenomen del manga, sinó analitzar el paper del film en el cinema japonés i sobretot veure quin és el context històric que porta el manga a passar de la lluminositat de Heidi a la foscor d’AKIRA. Analitzar aquests dos punts és el que pretenc més enllà de també analitzar els arguments que tracta la pel·lícula.
Per analitzar els arguments he intentat buscar informació sobre mitologia japonesa, però la veritat es que AKIRA, al igual que tot el cinema japonès de després de la 2a Guerra Mundial, veu molt de la cultura americana i occidental, i en aquests arguments són en els que més em basaré.
Per últim vull remarcar que no tindré en compte el còmic en el que es basa la pel·lícula, ja que tot i tenir els mateixos personatges i un argument similar, la pel·lícula equivaldria només a un dels 6 volums que té el còmic, i la complexitat d’aquests necessitaria 2 o 3 treballs com aquest per poder ser analitzada. Només si en algun moment crec que és interessant comentar alguna diferencia entre el manga i la seva adaptació cinematogràfica així ho remarcaré.

EL CINEMA I EL CÓMIC JAPONES DESPRES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Després de la derrota en la Segona Gerra Mundial i la ocupació per part de les tropes americanes, tota la cultura del país es va veure afectada. A més un fet com el llançament de les dues bombes atòmiques va fer canviar tot el pensament de la societat.
Les forces d’ocupació van encarregar-se de controlar la industria cinematogràfica, i com a primer objectiu es van proposar eliminar tot esperit militarista i feudalista, aplicant la censura quan era necessari.
Tot i aquestes restriccions, durant la dècada dels 50 i la dels 60 el cinema i còmic japonès van viure una de les seves èpoques més daurades, sota la influencia del cinema i la cultura americanes. El seu cinema per primer cop té un paper en el mercat internacional, sobretot després del premi de Rashomon d’Akira Kurosawa en el festival de Cannes del 1951. Durant aquests anys es consolida una indústria que imita el sistema de Hollywood amb grans majors i un cinema de generes cada cop més marcats. Apareixen nous generes i renaixien d’antics. Torna a aparèixer el cinema de samurais, que ocupa el paper del western en el cinema americà. Apareix el gènere yakuza que és una versió del cinema de gàngsters. Dos altres generes que apareixen, molt influenciats per la derrota a la guerra i l’atac nuclear, són el obake-mono, gènere de fantasmes, i les pel·lícules de monstres o kaiju-eigas. D’aquestes últimes els films de Godzilla són el màxim exponent, un monstre sorgit a causa dels experiments nuclears.
Tot aquest cinema popular i un gran planter de cinema d’autor amb gent com Kurosawa, Ozu o Mizoguchi conformen la millor època del cinema japonès, que a partir dels anys 70 comença a entrar en crisi, igual que el país comença a entrar en una crisi econòmica, i no es veurà un altre auge puntual fins el fenomen de l’animació o l’actual expansió del cinema oriental.
En quant al còmic, podem diferenciar dues corrents desprès de la guerra. Una totalment influenciada per la cultura occidental, amb series que passen al continent europeu com Heidi o Marco. Unes histories morals amb continguts molt ingenus. L’altre corrent neix de la manca d’herois i mites al perdre la guerra, i aquí hi apareixen grans superherois com ara Astroboy que es dediquen a salvar el món de tots els mals. En aquesta corrent apareixeran més tard còmics com Mazinger Z, Bola de Drac o el mateix Akira, que es planteja la qüestió de la necessitat del mite en una societat perduda. Aquests darrers ja apareixen en el context de crisi en que també està submergit el cinema i el país.
Perquè apareix AKIRA?

Després d’anys d’ocupació americana i imposició d’una cultura estrangera, el cinema japonès es comença a preguntar quina ha estat la influencia d’aquesta cultura en el seu dia a dia. Tot això porta a un sentiment generalitzat de manca de valors propis, que desemboquen en la necessitat de trobar quelcom que faci sortir al Japó d’un sentiment constant de derrota. En aquesta societat cada dia més alienada hi ha una manca de líders, que pot portar a una manca d’ordre. La societat necessita herois. L’ocupació aporta una nova cultura que t’enriqueix, però que mai podrà substituir la teva, i mai la sentiràs com a pròpia.
Per tots aquests motius sorgeix Akira, una pel·lícula clarament influenciada en tots els seus aspectes per la cultura occidental i sobretot americana, però que al mateix temps planteja una recerca d’algun element que faci sortir la societat japonesa d’aquest somni d’ocupació, i retorni a la societat uns valors que han estat eliminats i substituïts per uns d’aliens.
Tot això ho veurem més clarament quan desenvolupem els arguments del film, però per començar analitzarem els referents cinematogràfics més clars que hi trobem (la majoria d’ells del cinema americà).
En primer lloc cal destacar dues pel·lícules americanes de l’any 82 que influencien clarament Akira, no només en quant a l’argument, sinó en quant a l’estètica que presenten:

· La primera és Blade Runner, la qual jo trobo la influencia més clara. Els seus arguments són similars com ja veurem a l’analitzar (tot i que Blade Runner està més centrada en la creació de vida artificial). Però en el que més coincideixen és en el paisatge urbà que presenten. No és cap coincidència que l’acció de les dues histories es situï en un mateix temps, l’any 2019, en dues ciutats diferents però d’aspecte gairebé idèntic: Los Angeles i Neo Tokyo. En film de Ridley Scott també ens presenta uns personatges molt similars als d’Akira, al marge de la societat, tot i que en aquest cas dóna molta més importància als personatges, i tot i que els seus protagonistes, els Replicants, són màquines creades pels humans, és una pel·lícula molt més centrada en la humanitat que Akira, que com ja hem dit és centra en la perdua de valors de la societat i la recerca dels herois perduts.

· La segona és Tron, pel·lícula dirigida per Steven Lisberger, de la quan pren una influència simplement visual. En ambdós films també destaca una gran importància de la tecnologia.

A part d’aquestes dues pel·lícules podríem trobar molt altres referents, i els destacarem en l’anàlisi dels arguments si són necessaris.
Un altre pel·lícula que podríem considerar com a influencia, i no només d’aquest manga sinó de tota l’animació japonesa, és 2001 de Stanley Kubrick (Bola de Drac està plena de referents i homenatges a aquesta pel·lícula). La pel·lícula es planteja cap a on evoluciona l’ésser humà i la dependència que té la seva evolució de la tecnologia, convertint-nos en nens cada dia més dependents d’aquesta. Aquest és un aspecte que també serà molt important a Akira, on com ja veurem la ciència hi té un paper protagonista.

Com a darrer punt abans de començar a fer un anàlisi més profund del film, m’agradaria parlar de com el manga es va veure afectat per tot el que comentàvem al començament d’aquest punt.
Si desprès de la 2a Guerra Mundial el manga va rebre i acceptar la influència occidental sense condicions amb series com Heidi, Marco o El perro de flandes, des del primer moment també es planteja la manca d’herois en la societat, herois que els protegeixin dels enemics exteriors. És així com apareixen series com Astroboy o Mazinger Z. Però no és fins l’aparició d’Akira que es planteja la veritable necessitat de l’heroi, d’un messies que desperti la societat del somni en que viu. Junt amb Akira apareixeran noves ficcions que es seguiran replantejant el paper de l’heroi. La més clara i una de les que més èxit i repercussió ha tingut a nivell internacional és Bola de Drac. Des del seu inici planteja el naixement d’un heroi anònim, que anirà descobrint el seu poder, i quan més gran es faci aquest, més gran serà el mal que el persegueixi, plantejant el protagonista com un heroi sempre sacrificat. Podríem dedicar molt més temps a parlar d’altres manga que tracten aquest tema, però seria massa extens, i és millor començar a analitzar Akira.

AKIRA: EL MESSIES ARTIFICIAL

“ -Potser no hauríem de jugar amb aquest poder
-Perquè? És el poder d’un Deu? ”

Amb aquest intercanvi de paraules entre el Coronel Shakishima i el científic cap del projecte Akira podem introduir els arguments de la pel·lícula. Akira està constituïda en primer lloc per la combinació de dos arguments universals: la figura messiànica i la creació de vida artificial. En quant al segon argument, Akira no tracta de creació de vida artificial, sinó de manipulació de vida, que té la finalitat de crear una figura messiànica, no només amb el messies sinó amb tots els elements que constitueixen el relat messiànic. Això porta a una deconstrucció d’aquest relat, ja que al estar manipulat cadascun dels elements que el formen, veurem com aquest no avança com es podria preveure, i cap dels seus protagonistes acaba tenint el rol que un principi hauria de tenir.
Aquests arguments formen els fonaments de la pel·lícula, però que en el desenvolupament de l’acció trobem un altre element que és el que mou tots els protagonistes: la recerca del tresor. Tota la pel·lícula es construeix a través de la recerca que els personatges fan d’Akira, aquest personatge que dóna nom al film i n’és en gran part protagonista, però que n’està absent tota l’estona. Akira és un misteri, un interrogant que mai serà descobert (el propi Coronel diu quan es desenterra Akira: “Els científics mai van resoldre el misteri d’Akira”), però al mateix temps és el macguffin que mou tota l’acció, en ell està tota la força necessària per mobilitzar els personatges i a tota la societat.
Akira és una pel·lícula coral, on no hi ha un sol protagonista, i tots tenen el seu paper en el desenvolupament global del film, i per això intentarem explicar quin és el paper de cadascun d’ells en el desenvolupament de la figura messiànica.

Tenint en compte aquesta estranya combinació d’elements, intentarem analitzar pas per pas el desenvolupament de la pel·lícula i com s’hi manifesten els arguments ja esmentats i d’altres de secundaris, fent un anàlisi de les escenes més importants del film.

LA CONSTRUCCIÓ MESSIÀNICA

La pel·lícula comença situant l’acció l’any 1988. Ens presenta un pla aeri d’una ciutat, on només hi ha silenci. Llavors es produeix una explosió, que no trenca el silenci però que deixa tota la pantalla en blanc. Aleshores hi ha una gran el·lipsis temporal que ens porta a l’any 2019, un cop passada la 3a Guerra Mundial a Neo Tokyo, que apareix de la blancor de la pantalla, com de les cendres de la guerra i la destrucció (aquest element serà molt important al final de la pel·lícula). La pel·lícula tindrà una estructura circular, i el seu inici ei el seu final coincidiran, començant amb una explosió que en realitat és la primera aparició d’Akira, el primer error de la ciència, i acabant amb un altre aparició del poder d’aquest, que torna a destruir la ciutat. Això ho remarca en la següent escena en que després de deixar la pantalla negre veiem com s’allunya de la negror que en realitat era l’interior del cràter produït per l’explosió, i hi apareix el títol de la pel·lícula, marcant-nos des del principi que és en realitat Akira, un poder descontrolat que sorgeix de les ambicions de la ciència.
La ciutat és presenta com un laberint, una fortalesa, i serà un dels protagonistes de la pel·lícula, creant una atmosfera que envolta i empresona els personatges. A més de la ciutat, des del primer moment se’ns mostra una societat en decadència. Com veiem en tota la pel·lícula, ens mostra unes estructures de poder immobilistes, formades per gent molt gran, on hi ha una gran corrupció. Hi ha una comunitat en crisi, primer element important del relat Messiànic. Un poder que com veurem, es negarà seguir donant suport al projecte Akira, ja que veurà en ell una amenaça, i fent així una espècie de persecució simbòlica de la figura messiànica capaç de destruir el seu poder, però que en un primer moment van començar buscant, creant aquests projectes científics. És per tots aquests elements pel que Akira no és un relat messiànic normal i corrent, degut a les manipulacions del poder establert i dels científics.
Continuant en amb el desenvolupament de la pel·lícula, un cop apareix la ciutat se’ns presenten els primers protagonistes, en un bar que es troba en un soterrani, que sembla el típic bar de motoristes de les pel·lícules americanes. No es estrany que els joves protagonistes formin part d’una banda de “rebels sense causa” que es mouen per tot arreu amb les seves motocicletes i que es barallen amb altres bandes rivals, agafant un perfil de jove rebel provenint clarament de la cinematografia americana. Aquí hi trobarem dos joves orfes, Kaneda i Tetsuo, que en la seva amistat es centrarà part de la pel·lícula. Són dos personatges al que tota la historia de la pel·lícula els ve gran, i que estaran gairebé més preocupats per les seves criaturades que pel que passa al seu voltant. Són dos joves totalment alienats de la societat en que viuen. Kaneda és el líder del grup, i sempre ha tingut una relació de superioritat i protecció amb en Tetsuo, relació que es veurà canviada quan Tetsuo descobreixi els seus poders, i la relació de poder canviï, i Kaneda intenti mantenir el seu “poder” sobre Tetsuo.
Tetsuo és un dels nens orfes que els científics varen utilitzar pels seus experiments, igual que Akira, però això és una cosa que desconeix i li serà descobert junt amb els seus poders, un altre element important en el relat messiànic: l’absència temporal i el desconeixement. Però Tetsuo no serà cap messies salvador, no li interessarà res d’això, sinó que simplement utilitzarà els seus poders de forma egoista i com un nen, però es que els científics no havien tingut en compte que donant els poders d’un Deu a un noi, no aconseguirien que aquest conduís la societat a la salvació, o això no és el que sembla en un principi.
Seguidament en la pel·lícula se’ns mostra un altre element important, l’existència d’una resistència que lluita contra el poder existent i que intenta descobrir que amaguen tots aquests experiments. En aquesta resistència hi ha un altre personatge important, Kay. Aquesta noia farà de contrapunt femení a la figura de Kaneda, i servirà junt amb el Coronel per anar descobrint els secrets de la història. És una persona que si que es preocupa pel que passa a la societat, i que com a tal portarà un altre dimensió el paper dels joves en el film. Serà una de les encarregades de dotar l’acció dels altres dos protagonistes citats anteriorment de la rellevància que tenen en realitat.
En una escena molt important del film, la que fa explotar tota la història, veiem com en una de ,les persecucions entre bandes de motoristes, Tetsuo sofreix un accident de moto al xocar contra un estrany nen en mig de la carretera. Aquest moment simbolitza el retrobament de Tetsuo amb el seu passat, fet que farà desenvolupar tota l’acció del film. Entren en acció uns altres personatges molt importants per a l’acció. Són aquests tres nens amb aspecte adult, Kioko, Takashi i Masaru, que junt amb Kaneda i Akira formaran part també dels experiments del govern fets amb nens. En una escena (gairebé al final del film) se’ns mostrarà el passat en comú d’aquests nens. Els científics, prenent un altre part important del relat messiànic, agafen els ens orfes d’entre els quals ha de sortir el messies (en un relat messiànic normal els nens sofririen una persecució, però en aquest cas com hi ha una recerca intencionada del messies, la persecució no existeix). Però aquests nens que apareixen desprès del xoc en acció, compleixen un altre funció dins el relat messiànic. Kioko, la nena del grup, tindrà la funció de profetitzar l’arribada del messies, el retorn d’Akira. Així doncs trobem un altre element del relat messiànic, l’existència d’una profecia que preveu l’arribada del salvador. És amb això on veiem que el que la ciència no intentava només trobar un messies, sinó que intenta crear tots els elements del relat messiànic, creient que aquests es desenvoluparan de forma correcte com per art de màgia.
En aquesta escena del xoc hi apareixen dos personatges més, importants per al desenvolupament dels fets. El primer és el Coronel Shikishima, cap de l’exercit i membre important en el govern de la ciutat, però que es troba en desacord amb tota la resat de governants. És l’única persona que coneix tota la veritat sobre Akira, i això ens servirà perquè vagi introduint informació durant el desenvolupament del film. Un cop Tetsuo es descontroli i utilitzi els seus poders, el Coronel farà un cop d’Estat militar davant la immobilitat dels dirigents, incapaços de reaccionar.
Un segon personatge és el científic encarregat del projecte Akira, que simbolitzarà en tot moment la ciència que ha intentat crear aquest messies, però que ha creat un monstre que no pot controlar.
En una escena protagonitzada per aquests dos personatges, veurem com aquests realitzen un descens a les profunditat d’un complex amagat sota el lloc on s’està construint la seu d’uns jocs olímpics, que en realitat són el símbol d’una falsa reconstrucció de la societat. Realitzen un descens als inferns on han amagat Akira. Un infern congelat perquè no torni a despertar.
Després del xoc, Tetsuo començarà ha desenvolupar els seus poders, i començarà la recerca de la veritat. Comença la recerca d’Akira.

LA RECERCA D’AKIRA

Tetsuo és empresonat en una espècie d’hospital, una gran fortalesa laberíntica, on haurà de realitzar els primers passos que el conduiran cap Akira. Al mateix temps, Kaneda i Kay també s’endinsaran dins aquesta fortalesa per trobar Tetsuo. Tots els personatges principals de la pel·lícula (el coronel i el científic també hi seran) es trobaran en un mateix lloc, la habitació dels tres nens, que conduiran tant a Tetsuo com a Kaneda i a Kay a aquest lloc. Aquí hi haurà un primer enfrontament entre Kaneda i Tetsuo. En aquest moment es produeix el gir que convertirà el film en la recerca d’un tresor, el misteri d’Akira. Els tres nens diran a Tetsuo que existeix algú més poderós que ell, Akira. Tetsuo, que no es meu per res més que el seu egoisme, voldrà saber el lloc on es troba aquest noi, i Kioki li rebel·larà la informació. En aquesta escena veiem com els nens prenen el control de la situació, el profeta pren el control de la profecia, i utilitzen l’ingenu Tetsuo perquè amb el seu poder desperti Akira.
Llavors comença el viatge per una ciutat en estat d’excepció cap a la zona on es troba Akira. En un moment d’aquest trajecte, Tetsuo agafa un llençol i se’l posa al voltant del coll formant una capa, i veiem com apareix entre les flames. Amb aquesta imatge intenta representar la creació d’un heroi, però un heroi infernal. En les següents escenes veiem com la població veu en Tetsuo el messies que estaven esperant, i el segueixen allà on vagi. Però Tetsuo simplement es mou per la seva voluntat. L’exercit intenta impedir per la força que arribi a la zona de construcció de la seu dels jocs olímpics (un símbol del fals somni que volen fer viure la societat), però hi arriba.
Un cop allà, desenterra la capsa de Pandora que guarda Akira, i l’obra, però l’únic que troba son uns petits recipients que no guarden res més que simples parts del misteri sense resoldre. Guarda tot allò que la ciència no pot explicar, ja que tot allò que té a veure amb el messianisme mai podrà tenir un desenvolupament basat en la ciència.

En aquest moment es produeix un trencament en el film que el porta cap al seu final, en el que descobrim quina és la veritable funció del messies, i on es troba la salvació. Assistim al renaixement d’Akira.

EL RENAIXEMENT D’AKIRA

“Les amebes no construeixen cases ni ponts,
simplement engoleixen tot el que poden”

Amb aquesta frase podem resumir el final de la pel·lícula. Frase que Kay diu a Kaneda, quan li explica que passaria si a una ameba li donéssim el poder d’una persona, comparant amb el que li passa a Tetsuo, que és un noi amb el poder d’un Deu.
L’última escena transcorre en un estadi on Tetsuo s’ha amagat i ha creat el seu tro. En aquesta escena tornem a trobar tots el personatges principals de la pel·lícula en un mateix lloc. Aquí veiem l’últim enfrontament entre Kaneda i Tetsuo, i com aquest darrer perd finalment el control del seu poder, i es transforma en una gran bola d’energia que engoleix tota la ciutat. És en aquest moment quan torna a aparèixer Akira, que es reuneix amb els altres tres nens, i desapareixen junt amb en Tetsuo, deixant la ciutat, és a dir la civilització, totalment destruïda. Amb això intenta que en una societat que està totalment en ruïnes en el seu interior, que no té cap mena d’esperança, segurament la seva única salvació és l’autodestrucció, que donarà pas a un nou món, que haurà d’intentar no cometre els mateixos errors que l’anterior.
La pel·lícula acaba amb aquest món destruït, i amb una frase d’un dels nens que diu:

“Arribarà un dia en que nosaltres podrem dominar aquest poder.
Aquest dia ja ha arribat”

La pel·lícula deixa un final molt obert, i com diu el propi director pot tenir més d’una interpretació, però en aquest treball no volia intentar explicar el final de la pel·lícula, sinó simplement estudiar aquesta interessant deconstrucció que fa del relat messiànic, condicionada pel context històric i geogràfic en que s’emmarca el film.


BIBLIOGRAFIA

Jordi Balló i Xavier Pérez. La llavor immortal. Editorial Empúries 1995

Max Tessier. El cine japones. Acento editorial 1999

Trajano Bermúdez. Mangavisión. Guía del cómic japonés. Editorial Glénat 1995

Frederik L. Schodt. Manga. The world of japanese comics. Editorial Kodansha 1997