introducció
Mai he estat gaire admirador del cinema espanyol. No se si per ser el cinema més proper, però sempre he estat més exigent amb el que es fa aquí que no pas amb el que es fa fora. Segurament és perquè no estic d’acord amb com la majoria del cinema que es fa aquí intenta reflectir la realitat que ens rodeja, massa propera a una basant gairebé documental, sense una eficaç narrativa de ficció. A més, crec que el cinema espanyol s’ha imposat uns tòpics innecessaris que es repeteixen en moltes pel·lícules, i que donen un to folklòric que no aporta res a la narració, només ens vesteix els relats. Ja se que es fa difícil crear una narrativa pròpia sense una indústria cinematogràfica estable i que porti prou temps treballant de forma eficient, i per aquest motiu crec que el cinema espanyol encara és molt jove i ha de créixer.
Aquest creixement s’ha de fer pas a pas, i crec que pel·lícules com Lucía y el sexo han fet un treball important. Sempre ha estat una de les meves pel·lícules preferides. Medem és un dels directors que realment s’ha allunyat del que fa la majoria del cinema espanyol, i ha aconseguit explicar histories des d’una visió molt personal i amb una narrativa molt interessant. Lucía y el sexo m’agrada per la seva fotografia, per la seva música, pels seus actors. Però sobretot m’agrada pel seu guió. Aconsegueix explicar una història força complexa d’una forma molt clara, tant clara com la sobreexposició de molts dels seus plans. Trobo els personatges, que en començar el film són una pàgina en blanc, van quedant perfectament definits durant el desenvolupament de la narració. És un conte que va saltant en el temps, però que aquests salts ens ajuden a anar descobrint la historia de forma gradual i harmoniosa. Per tots aquests motius considero que és una pel·lícula rodona.
Llegint el guió he descobert que la principal diferència amb la pel·lícula és l’ordre amb que se’ns presenta la historia, fet que altera el que anem coneixent dels personatges: les escenes estan ordenades de diferent forma en el guió i en el film. El protagonisme que té cadascun dels personatges en el film queda també molt alterat en el guió. Això es fa difícil de veure comentant aïlladament cada escena del film, i per això intentaré fer unes conclusions generals que resumeixin els canvis més generals que representa la construcció de la pel·lícula. També he trobat moltes escenes que estan en el guió però no en el film, i gairebé cap cas passa a la inversa: no trobem en el film res que no estigui en el guió. Per aquest motiu, per a realitzar l’anàlisi he decidit seguir l’ordre del guió com a eix principal, i a partir del comentari d’aquest analitzar que hi ha de diferent en el film, reflexionant sobre el que aporta o deixa d’aportar cada escena que s’ha modificat.
Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció llegint el guió i que també intentaré reflectir en el treball, es que es nota molt que Medem es qui escriu el guió i qui dirigeix al mateix temps. Hi ha escenes en que no crec que quedi prou clar que vol expressar el director, però que un cop rodades, veus el que volia dir exactament. Això deu passar perquè el director ja té una idea visual de l’escena i com la rodarà, i per això no es prou clar al definir-la amb paraules. També crec que és per aquest mateix motiu el fet que no trobi en la pel·lícula elements que no estiguin en el guió. Com és el director qui l’ha escrit, no hi afegeix gairebé res quan roda.
Abans de començar amb l’anàlisi comparatiu vull remarcar que em costa veure que és el que les escenes eliminades podrien aportar al film. Suposo que això es perquè estic massa condicionat per haver vist el film abans, i que si primer hagués llegit el guió la meva opinió seria la contraria. Tot i això intentaré descriure que aporten les escenes eliminades, tot i que estic bastant d’acord amb el muntatge final del film.
sinopsis
Lucía, una jove cambrera d'un cèntric restaurant madrileny, es refugia en una tranquil·la i poc habitada illa del Mediterrani a l'assabentar-se de la desaparició de la seva parella, Lorenzo, un escriptor amb el qual duu vivint sis anys. Allí, enmig d'una atmosfera enlluernadora, tan sols exposada a l'aire lliure i al sol, Lucía comença a descobrir els racons més tèrbols del seu passat en parella, com si fossin passatges prohibits d'una novel·la que ara l'autor, des de la distància, li permetés llegir.
comentari comparatiu
La primera seqüència del guió, que està escrita per als títols de crèdit, és una seqüència que si que trobem en la pel·lícula, però situada exactament a la meitat del metratge, als 52 minuts del film. És l’escena en que veiem com Lorenzo parla en una platja amb Luna, la seva filla, i se’ns mostra com el que estem veien és part d’un relat que Lucía llegeix davant l’ordinador. Començar amb aquesta escena hauria estat explicar massa d’hora un dels secrets del relat que tindrà molt importància. A més, personalment, considero que és una de les seqüències més maques del film, i segurament començar amb una escena tant potent hagués donat un altre ritme al descobriment de la historia. Començant directament amb la fugida de Lucia es crea en l’espectador més interès per a conèixer els motius que la mouen, i es creen unes expectatives que fan molt més interessant el desenvolupament del film. Els títols de crèdit en el film són molt més irrellevants, simples plans submarins.
A continuació trobem la seqüència en que Lucía truca a casa des del restaurant, que és la primera del film després dels títols. En el guió aquesta seqüència comença amb una conversa per xat entre el cap del restaurant on treballa Lucía i “Alsi”, nom que utilitza Helena per xatejar. La pel·lícula es construeix a partir de moltes coincidències i casualitats que uneixen els personatges, com la que fa que Helena, Antonio i Lucía, persones que tenen alguna relació amb el passat de Lorenzo, coincideixen en una casa d’una illa. La relació entre el cap de Lucia i Helena no està en el film, i crec que és una coincidència totalment intranscendent per a la història, i mostrada tan a l’inici del film seria un insert que hagués quedat massa evident, i que no tindria cap importància per a la historia. De fet, en el guió queda clar que el cap de Lucia no ha de tenir cap importància, ni tan sols se li veurà la cara, i les poques intervencions que tenia en el guió han estat gairebé suprimides en el film. La resta de la seqüència i la conversa amb Lorenzo coincideixen.
Seguidament hi ha un conjunt de seqüències en les que Lucia marxa a casa preocupada per Lorenzo, no el troba i rep la trucada de la policia. En el guió hi ha una segona trucada de Pepe, que diu a Lucia que ha parlat amb Lorenzo i que està
preocupat. Aquesta trucada no està en el film, i jo crec que hagués trencat la tensió creixent que es produeix al personatge de Lucia i que propicia la seva fugida. En aquesta escena si que veiem un insert important per a la historia, el de las fotografies polaroid de Lorenzo i Lucía fent l’amor. A més és un insert curiós perquè té importància però en el passat dels personatges, que és el futur de la narració.
Les seqüències posteriors en les que Lucía marxa cap l’illa són molt semblants en el guió i en el film. Hi ha una diferència en la caracterització del personatge de Lucía en aquest moment, que vol remarcar la seva soledat. En el guió durant molts moments hi ha frases de Lucía, parlant per a ella mateixa, que en el film són moltes menys, reforçant el seu aïllament amb el seu silenci.
En la seqüència en que veiem que Lucía marxa del restaurant al costat del mar i camina per la platja, en el guió ella es desmaia, i quan obre els ulls coneix al personatge d’Antonio (que a l’illa en un principi coneixen com Carlos), que l’atén quan la troba desmaiada a la platja, mentre que en film passa d’estar caminant per la sorra a un altre seqüència. Aquesta escena en la que coneix a Antonio no està en el film, el coneix més endavant. Després d’això en el guió trobem una sèrie de seqüències que en el film estan bastant més endavant. En el guió trobem un altre escena de retrobament amb Antonio, que surt del mar, i és l’escena en la que en el film el veu per primer cop. També estan les seqüències en les que Antonio presenta a Helena i Lucía, i aquesta s’instal·la a la casa amb els dos i veu com Helena xateja. Després d’això ve la seqüència en la que Lucia va cap al far i cau per un forat, i a partir d’aquí la historia retrocedirà al passat. En el film passem directament de la seqüència en que Lucia camina per la platja a la que cau pel forat. Amb aquest canvi el que aconsegueix és no mostrar-nos els personatges de Antonio i Helena (sobretot el de la segona) abans de que coneguem la relació que tenen amb el passat de Lorenzo. Jo considero que aquest canvi és positiu per al desenvolupament de la historia. Lucía viatja a l’illa principalment per conèixer el passat de la seva parella, Lorenzo, un passat que l’ha torturat i l’ha fet caure. Llavors trobo lògic que un cop Lucía arriba a l’illa, abans que conegui els personatges del passat de Lorenzo coneguem el passat en si. A més, sembla una solució molt millor per remarcar la soledat que viu Lucía després de la desaparició de Lorenzo.
Llavors passem al passat, i la historia se’ns presenta al guió sense cap indicació del canvi temporal, mentre que en el film es situ a l’espectador amb un rètol que diu “6 anys abans”. En la seqüència veiem a Lorenzo i Helena fent l’amor a la platja (en el film estan al mar, però això és un canvi irrellevant suposo). Després d’això trobem les mateixes seqüències d’Helena en un pis de València.
A continuació ve l’escena del bar de Madrid on parlen Lorenzo i Pepe i en la que Lucía es declara a Lorenzo. Em vaig fixar en un detall que recordava haver sentit que explicava Medem en una entrevista, on deia que estava molt orgullós d’aquesta seqüència, perquè trobava que era de les més difícils de rodar. Segons ell, era una escena que podia quedar ridícula i massa còmica si no es feia bé. M’he fixat que en el guió es mostra una Lucia més nerviosa, que s’aixeca de la cadira i es mou més. En el film la conversa entre els dos personatges és més freda, Lucia és molt directe i clara, i així es suprimeix tot allò que podria fer ridícula la seqüència.
A partir d’aquí trobem una sèrie de seqüències que són iguals en el guió que en el film. Lucía i Lorenzo marxen del bar, ballen en una discoteca, van a casa. Veiem un seguit de seqüències en les que les que Lorenzo i Lucia fan l’amor, entre les quals hi ha la de les fotos de l’insert del principi. Les escenes de sexe estan descrites exactament igual com després les veiem a la pel·lícula. Veient el film pot semblar que aquest tipus d’escenes poden estar més improvisades, però en el guió veiem que Medem té molt clar cada detall.
Seguidament ve la seqüència del part d’Helena, i més escenes de Lorenzo y Lucia al pis de Madrid. Llavors, tant en el guió com en el film trobem que la narració torna amb Lucía a l’illa. En el film apareixen les escenes ja comentades abans del guió, en les que Lucía coneix Helena i Antonio. El guió torna a l’illa amb una seqüència on estan els tres personatges dinant al jardí de casa. Parlen i Lucía plora i Helena i Antonio la consolen. Antonio li diu que treballi amb ell en una tenda de submarinisme. A continuació hi ha una seqüència a la botiga de submarinisme, on Lucia i Antonio vesteixen uns maniquís, i s’insinua amb les seves mirades que es comença a establir una relació emocional entre els dos personatges. Aquestes dues escenes no es troben en el film. En la relació entre aquests tres personatges hi trobo un dels principals canvis entre el guió i el film. Mentre que en el guió queda molt ben descrita la relació que s’estableix entre els tres personatges, en el film aquesta relació queda reduïda al mínim, remarcant sobretot la soledat dels personatges, mostrant com són persones que han fugit i estan ferides, i volen evitar el contacte amb la gent. En el film Antonio i Lucía no intercanvien paraules més enllà de l’escena en que es coneixen i alguna altre ocasió puntual, i només intercanvien alguna mirada, però no s’insinua res tant clarament com en el guió. La relació entre Lucía i Helena si que es mostra igual en el film i el guió. Però en el guió es crea un triangle amorós que té més importància en la història.
A continuació trobem una altra seqüència que no està en el film. Estan els tres personatges a casa i Helena xateja amb una persona que diu reconèixer la historia de Lucía, hi ha un moment de confusió, i sembla que podria ser Lorenzo, el qual Lucía creu mort. Però acabem descobrint que aquest personatge del xat és el cap de Lucía del restaurant de Madrid. En un principi ja no hem mostrat el vincle entre el cap i Helena, i suprimir la primera escena en que xatejaven implica suprimir també aquesta. Lucia plora i marxa a la seva habitació on van Antonio i Helena a consolar-la. Aquesta escena, a més, també reforça la relació entre els personatges, que ja he dit que s’intenta suprimir en el film, i per això aquestes seqüències han estat eliminades.
Llavors tornem al passat. En el guió trobem la seqüència de l’aniversari de Lorenzo, on Pepe li explica que té una filla, i després veiem la seqüència en la que Lucia llegeix el llibre de Lorenzo mentre aquest espera impacient. Aquestes escenes estan intercanviades d’ordre en el film. Un altre canvi hi ha en el film en l’escena de l’aniversari. En el guió Pepe va al gra i li explica directament la història de la filla, mentre que en el film, això es dilata molt més, fent que Lorenzo no presti atenció en un principi, i trigui en reconèixer la importància del que li està explicant. Trobo un encert aquesta dilatació, ja que aquesta informació és el que farà canviar totalment el personatge de Lorenzo, i dóna el gir més important a la història, que far canviar la relació entre els protagonistes. Després de veure com Lucía llegeix i Lorenzo marxa, en el guió hi ha una conversa entre Pepe i Lorenzo sobre el que ha escrit. Aquesta no està en el film. Pepe és un dels personatges més retallats en el film. De fet, tots els personatges que no són Lucía i Lorenzo estan força retallats del guió al film (excepte Helena). Trobo fins a cert punt lògic això, ja que així la narració es centra amb els personatges protagonistes, la parella Lorenzo-Lucia, ja que la seva relació, junt amb la d’Helena, és el que mou el film.
A continuació trobem escenes on Lorenzo coneix en un parc a Luna, la seva filla, i Belen, la seva cangur. Llavors en el guió es repeteix l’escena dels títols de crèdit, i en el film apareix per primer cop. Aquí en la meitat del film si que trobo perfecte aquesta escena, ja que el que conèixer a Luna es el que fa que Lorenzo torni a escriure, i amb aquesta representació del que escriu s’explica tot d’una forma visualment molt poètica.
A continuació, venen un munt de seqüències que són igual en el guió i en el film. Se’ns mostra com la relació entre Belen i Lorenzo va creixent mentre que la de Lucía i Lorenzo va minvant. En aquestes escenes la diferencia més significativa que he trobat és que en el guió Lucía parla amb Lorenzo de sexe, insinuant que ja no és com abans i ha disminuït, mentre que en el film se’ns mostra el distanciament de la parella, sense parlar directament del tema. Jo estic més d’acord amb la versió del film de simplement mostrar el distanciament fred de la parella, ja que el fet de parlar-ne de forma oberta seria massa evident i no aportaria res.
En el guió se’ns mostra el triangle amorós entre Belen, la mare i Antonio tal i com es veu en film. Jo crec que intenta fer una analogia entre aquest triangle i el que després es forma a l’illa entre Lucía, Helena i el mateix Antonio. En l’escena que hem comentat abans en la que Antonio i Helena consolen a Lucía mentre plora estirada al llit (després del xat amb el seu cap), Antonio agafa a Lucía i li eixuga una llàgrima que li cau per la cara mentre Helena és al costat. Després hi ha una escena en que es veu a Belen, estirada en un llit i on Antonio també li eixuga una llàgrima mentre la mare és al costat. Fa una comparació així entre els tres personatges de l’illa, i els de Madrid, que Lorenzo utilitzarà en el seu relat. En certa manera, com Lucia viatja a la illa per conèixer a Lorenzo (el seu passat), trobo que aquesta reproducció del triangle que hi ha en el relat d’ell realça molt bé aquesta idea. Però com en el film la relació entre el triangle de l’illa no queda tant marcat, aquesta analogia no es pot fer, ja que l’escena anàloga que he descrit esta suprimida a l’illa.
Arribem a la seqüència en que Belen i Lorenzo van a casa d’Helena i Luna. La construcció d’aquesta té alguna variació en el film, però la essència és completament igual. El que més m’ha cridat l’atenció d’aquest moment, és quan el gos ataca i mata a Luna. Medem descriu simplement que tot es veu com si fos un malson, on sembla que el temps transcorri molt lentament. Crec que tenia molt clar com volia aquesta escena, ja que només amb aquesta descripció no se si jo m’hagués pogut fer a la idea del que volia aconseguir, i un cop vist el film si que s’entén. Aquest és un dels moments que em va fer notar més la importància de que el guionista sigui el director del film té en la redacció del guió.
A continuació venen en el guió i també en el film com la relació de Lucia i Lorenzo continua enfonsant-se per l’estat de xoc d’ell. En el film trobem molt menys diàleg entre els dos del que hi ha en el guió, fet que marca molt més la seva situació cada cop més freda. En el film ara gairebé només parla Lucia.
A partir d’aquí hi ha algun canvi d’ordre en la historia però que no considero tant rellevant com els del principi. En el guió es van combinant fragments de l’illa on ara està Lucía, del passat a Madrid, de Lorenzo a la UVI. La pel·lícula segueix un ordre més semblant al de la resta del film i del guió, on no hi ha tantes seqüències entrelligades de diferents temps, com trobem ara en el guió. No crec que aquest canvi en l’estructura fos gaire coherent, i podria despistar massa l’espectador. Trobo molt millor la opció que ha triat la pel·lícula.
L’escena en que Lorenzo i Pepe parlen en un parc sobre l’estat de Belen i Helena, en el guió ve precedit per una trucada de Pepe a Lorenzo on li diu de quedar. És una escena totalment innecessària, ja que mostrant els dos personatges directament parlant al parc, ja s’entén tot.
La següent seqüència on parlen pel xat Lorenzo i Helena i ell li explica el conte, comença amb una conversa pel xat entre Helena i el cap de Lucia, que ha estat suprimida com totes les altres. Aquí trobem una altra seqüència on el cap del restaurant consola a Lucía que plora . Aquesta ha estat suprimida com tot allò on apareix aquest personatge.
Tot continua amb la historia de Belen, la mare i Antonio. En el guió i en el film està tot explicat de forma molt similar. Hi trobem una escena en el guió on veiem quan Antonio coneix Helena a la illa i li pregunta si lloga habitacions. Aquesta escena és innecessària i no aportaria res al film.
Quan Lucía i Helena descobreixen que Antonio està buscat per la policia i no és qui diu ser, en el guió hi ha una seqüència en la que Pepe explica a Lorenzo que ha passat amb Belen i la seva mare. Aquesta seqüència trenca totalment l’ordre del relat, i no coincideix amb el temps en el que ens trobem. Per això trobo bé que s’hagi suprimit, perquè aportava una informació inútil. En el guió les escenes que es succeeixen continues desordenades, però en el film es continua mantenint més l’ordre.
Trobem seqüències en les que Helena i Lucía discuteixen sobre Antonio, que estan iguals en el film. A continuació en el guió hi han unes seqüències en les que Lucía va a buscar a Antonio a la botiga (ja he dit que això està tot suprimit abans en el film, i per això també es suprimeixen aquestes), té una conversa amb Antonio sobre el seu passat, i ell explica el que realment va passar amb Belen i la seva mare. Aquesta historia queda una mica confusa en el film, i potser no s’hauria d’haver suprimit aquesta conversa. Però com que en tot moment es dóna prioritat a la historia de Lucía, també trobo lògic que prefereixin continuar amb el distanciament dels personatges de l’illa que no aprofundir amb el passat d’Antonio. Quan Luca torna a casa, en el guió li explica el que li ha dit Antonio, però això evidentment en el film tampoc està.
En aquest moment hi ha una escena on es mostra Lorenzo estirat a l’asfalt després de patir un accident. Això en el film no està, i no crec que hagués aportat res, perquè ja l’hem vist a la UVI i sabem que no mor en l’accident.
Trobem una altra conversa de Luciía amb Antonio on ella li explica que coneix la seva historia perquè la va llegir en l’ordinador de Lorenzo. Aquesta conversa no està en el film, i la veritat, parlen sobre una cosa que per l’espectador ja es totalment coneguda, i que el fet que ella ho descobreixi és irrellevant, més encara quan durant tot el film s’ha suprimit la relació entre aquests dos personatges.
Arribem a la seqüència final. Lorenzo, que ha despertat d’un coma, va cap a l’illa amb Pepe. Helena discuteix amb Antonio, que fuig, i Lucia surt darrere seu. En aquest moment Helena i Lucía tenen una conversa que està en el guió i en el film, on Lucia insinua que sent alguna cosa per Antonio. Aquest moment del film, en que Lucía surt a buscar a Antonio, trobo que té molt de sentit en el guió, on se’ns mostra la relació que hi ha entre els dos personatges, però queda estranya en el film, ja que la seva relació és molt més freda i no s’acaba d’entendre perquè Lucia surt darrere d’Antonio.
Eel retrobament entre tots els personatges, primer entre Helena i Lorenzo i després entre Lucía i Lorenzo és completament igual en el guió que en el film, així com la seqüència final de Madrid.
conclusions
En primer lloc, trobo que l’ordre en que se’ns presenta la historia és millor en la pel·lícula que en el guió. El fet de mostrar primer la fugida i la soledat de Lucía, i fent que a partir del viatge a l’illa vagi descobrint el passat de Lorenzo, s’entén millor si primer veiem el passat d’ell i entenem la relació que té amb els personatges que Lucía troba a l’illa. Aquest és un dels grans canvis que presenta la pel·lícula i el més encertat.
En segon lloc l’altre gran canvi és la reducció al mínim de la relació entre Lucía, Antonio i Helena. En aquest cas, trobo que si el que es volia era centrar l’atenció en els personatges de Lorenzo i Lucia la decisió és molt encertada. Si hagués estat com al guió, és una solució també valida, però la pel·lícula seria molt més coral, els secundaris tindrien molta importància. Però jo crec que la intenció de Medem des d’un principi es centrar-se en el personatge de Lucía i la seva relació amb Lorenzo. Segurament totes les relacions que es desenvolupen a l’illa haguessin difuminat aquest fet, i en aquells moments el que realment mou la pel·lícula (la relació dels protagonistes) hagués quedat en un segon pla. Això faria que el film semblés composat per dos actes, amb dues histories diferenciades, i no crec que aquesta fos la intenció del director.
En conclusió, considero que el film és una adaptació del guió que millora la història, i que el director va ser prou hàbil per a saber retallar el que ell havia plantejat en un principi.
